Per primera vegada en la història de la rellotgeria, Claude Meylan porta el vidre fos al cor mateix d’una esfera de rellotge. En una nova col·laboració amb els mestres vidriers Frédéric Taddeï i Samuel Taddeï, la marca presenta una col·lecció en què cada esfera no s’imprimeix, ni es pinta, ni es grava: es forja. Cada peça és un fragment únic de vidre portat fins al punt àlgid de la seva incandescència i, tot seguit, congelat en l’instant exacte en què el foc esdevé forma.
El resultat és una sèrie de rellotges únics on no hi ha dues esferes iguals, ni podrien arribar a ser-ho mai.
Un art nascut del foc
El vidre és un material que es resisteix al control. Cal empènyer-lo fins al llindar del col·lapse i atrapar-lo en l’instant precís, i aquesta imprevisibilitat és, justament, el sentit de tot plegat. Samuel Taddeï, treballant des del seu taller al costat del seu pare Frédéric, aporta dècades de mestratge vidrier a una disciplina que mai abans no havia compartit esfera amb l’alta rellotgeria.
Cada esfera captura un moment únic i irrepetible de vidre en moviment: bombolles suspeses a mig ascens, vetes minerals que travessen la superfície, la llum refractant-se de manera diferent amb cada angle del canell. Allà on les esferes tradicionals es fabriquen segons un estàndard, aquestes són esdeveniments: un instant de pura calor, retingut per sempre.
El paper de Claude Meylan va ser construir una arquitectura de caixa i moviment a l’altura d’aquesta intensitat: una finestra parcial d’esfera que deixa que el vidre domini la composició mentre el mecanisme roman visible i llegible, integrat en una caixa d’acer polit sobre una fina corretja d’al·ligàtor.
Quatre expressions, un sol llenguatge de foc
La col·lecció existeix actualment en quatre colors diferents, cadascun una lectura diferent del vidre sota la calor.
Una esfera groc radiant, amb el vidre esquitxat de fines bombolles i vetes minerals.
Càlids tons de bronze i or que es fonen l’un en l’altre com un fresc viu.
Vermells de brasa i borgonya profund que esclaten des d’un camp de vidre pàl·lid i bombollejant.
Blaus freds que muten a través de la profunditat mineral.
El vidre, com el temps, és alhora fràgil i etern: fix en la forma i, tanmateix, sempre en moviment. Cada esfera captura aquesta tensió en el seu propi registre.
L’artesania es troba amb la precisió
Aquesta col·laboració se situa en el punt de trobada de dues disciplines que rarament s’encreuen: l’art del vidre i l’alta rellotgeria suïssa. És una proposta genuïnament artesanal: cada esfera és una obra singular, modelada a mà, cosa que significa que cada Claude Meylan Millésime que surt del taller és l’únic exemplar del seu tipus.
Per als col·leccionistes atrets per peces amb caràcter real —rellotges que no només indiquen l’hora, sinó que sostenen al canell un instant congelat de la història en brut de la matèria— aquesta és una oportunitat rara de posseir alguna cosa feta una vegada, i només una.
